Parlem anb Júlia Leigh Capdevila, sòcia treballadora de la cooperativa d’arquitectura Coop d’Era i membre de la XES Pirineu i Aran.
- Com et vas endinsar en el món de l’ESS i el cooperativisme?
Penso que l’educació en valors rebuda a casa i en espais com el cau és la que m’ha portat a preguntar-me com vull fer les coses. I és en l’ESS i el cooperativisme on he anat trobant aquesta manera de fer, ja que per mi són una eina per donar resposta a les necessitats de les nostres vides.
El projecte de Coop d’Era neix principalment de la pregunta “com volem treballar?”, que no es desvincula d’altres temes: com volem habitar els espais, com volem consumir, com ens volem relacionar entre nosaltres i quin model d’arquitectura i urbanisme és sostenible en l’entorn on vivim. Amb les meves companyes hem destinat molta energia en fer les coses d’una altra manera, en trencar amb aquesta competitivitat, jerarquia i benefici individual que tant es respira en el món de l’arquitectura específicament i en la nostra societat en general.
Arran de treballar de manera cooperativa, podem dir que sovint ens preguntem quin paper volem tenir, què podem aportar al territori i de quins projectes volem formar part. Que ens organitzem de manera assembleària, treballem en equip, que poc a poc anem trobant fórmules per prioritzar les cures i els processos de facilitació de grup, creem protocols i reglaments de règim intern propis que ens ajuden a anar dibuixant què volem ser i com volem treballar.
Formar part d’un projecte de l’Economia Social i Solidària en un territori com l’Alt Pirineu i Aran ens ha fet adonar-nos de la necessitat de comptar amb una xarxa local.
- Esteu impulsant una xarxa local als Pirineus. En què consisteix exactament la tasca que dueu a terme? Amb quins reptes us trobeu?
XES Pirineu i Aran neix amb la voluntat d’articular les iniciatives del territori amb ganes de intercooperar, visibilitzar el teixit social, impulsar l’economia social i solidària i el suport mutu. De moment ens estem donant a conèixer, organitzant esdeveniments per la difusió del model d’ESS i agrupant cada vegada més entitats.
Considero que el gran repte amb què ens trobem és el d’organitzar-nos en un territori tan extens i amb projectes molt dispersos, ja que estem parlant d’entitats repartides en 6 comarques. També ens trobem amb la limitació de la implicació de les sòcies dins la xarxa, tenint en compte que en general les persones implicades ja destinem moltes energies en tirar endavant les entitats de les que formem part, i per tant anem construïnt poc a poc al nostre ritme.
- Què cal fer per participar a la xarxa? Cal ser una organització o està oberta a persones individuals?
Us podeu posar en contacte amb nosaltres al correu pirineu@xes.cat i estarem encantades d’explicar-vos com funcionem. La xarxa està oberta a qui vulgui participar-hi, tant entitats de l’ESS com persones individuals de l’Alt Pirineu i Aran.
- Què li diries a una entitat per sumar-s’hi?
Primer de tot, que tenim moltes ganes de conèixer-vos. Que tenim moltes idees i ens falten mans, i que la XES Pirineu i Aran és oberta i alhora un espai de confiança i refugi per fer-nos costat i intercooperar.
