Publicat el dia

Els nostres consums a revisió: quins impactes tenen?

Un estudi impulsat per LaCoordi analitza els hàbits de consum de les persones joves en relació als seus valors i al coneixement de les economies transformadores. Tenim moltes alternatives a l’abast, sabent això: tu, què tries? 

En els últims temps, les joves hem protagonitzat i liderat expressions de malestar que han ressonat a molts nivells. Al febrer d’aquest any sortíem als carrers per exigir llibertat d’expressió després de l’empresonament del raper Pablo Hasel; al març les estudiants feien vaga per reclamar una educació pública de qualitat i s’exigien protocols per evitar els abusos masclistes a les aules; el moviment per la justícia climàtica ha aconseguit posar a l’agenda política el col·lapse del planeta; entre d’altres. En totes elles hi ha un missatge comú, som una generació que ens sentim abandonades, estigmatitzades i silenciades. Tot i així, imalgrat la imatge de les joves que transmeten els mitjans convencionals, també som una generació que creu que un altre món és possible i volem prendre partit per ser part activa d’aquest canvi. 

Un estudi pilot engegat recentment per LaCoordi confirma que les joves ens movem entre la resignació i l’esperança, però som moltes les que ens mantenim crítiques amb el sistema en què vivim i que creiem en un accionar col·lectiu que ens dugui a un model més sostenible i que posi la vida de tots els éssers que cohabitem el planeta al centre. En paral·lel, i sobrevivint a la dicotomia de necessitat o valors, som moltes les que estem disposades a introduir canvis en el(s) nostre(s) consum(s), tenint en compte aspectes socials i mediambientals a l’hora de comprar, així com renunciar a comoditats i prioritats pròpies del model actual basat en el malbaratament i el low cost. 

I és que cada vegada hi ha més iniciatives que aposten per produir, consumir i conviure posant la supervivència del planeta i la solidaritat entre pobles al centre. Des del mercat social on fer un consum responsable i sostenible, fins xarxes comunitàries basades en el suport mutu i l’intercanvi no monetari. Així doncs, introduir canvis en el nostre dia a dia per fer del consum una eina de transformació, cada dia és una mica més senzill i accessible.

Ja som moltes les que preferim despertar-nos amb un cafè de comerç just en un termo o una tassa, que comprar-ne un produït per menors en situació d’esclavitud i demanar-lo per emportar en un got d’usar i tirar. Vestir-nos amb roba de les nostres cosines, avis, tietes, mares o germans, intercanviar roba amb amigues, reutilitzar-la i preguntar-nos si realment necessitem la peça que estem pensant en comprar-nos, pot donar un respir al planeta. Però també pensar si compensa el preu d’una peça de roba a costa del seu impacte social i mediambiental: violència laboral i masclista a les treballadores, contaminació, desforestació, (neo)colonització… Són molts els projectes que aposten pel tèxtil sostenible i, per tant, per produir en condicions dignes, respectant i reparant el medi ambient, sota models d’empresa liderats per les seves treballadores -com les cooperatives-, i/o per ser un mitjà per regularitzar la situació administrativa de les treballadores, o per comerciar amb països del sud global en condicions justes i dignes, entre d’altres.

A l’hora de menjar cada vegada som més les que apostem per la proteïna vegetal vers el consum d’animals, o per ubicar un mercat de pagès o una cooperativa de consum a prop de casa, on comprar la fruita i la verdura ecològica i de proximitat. Les xarxes veïnals i de suport mutu i els bancs del temps també poden ser una bona opció per aquelles amb més dificultats econòmiques. Des del reciclatge alimentari fins botigues de roba gratis, passant per activitats formatives i d’oci gratuïtes o d’intercanvi.

Informant-nos en mitjans de comunicació alternatius i seguint iniciatives crítiques, podem trobar informació relativa al negoci de la banca convencional, per exemple, sense la qual no es podrien fabricar 3 de cada 4 armes que existeixen al món, que especula amb alimentació i habitatge i, per tant, és responsable de la majoria dels desnonaments que s’executen actualment. Fins i tot podem revisar a què dedica el nostre banc els diners i optar per passar-nos a la banca ètica.

I si no trobes iniciatives alternatives? Qualsevol botiga de barri sempre serà millor que una multinacional perquè els beneficis de lintercanvi es reparteixin entre les veïnes i afavoreixin teixir comunitat. La precarietat laboral no és un fet aïllat. Des de l’inici de la pandèmia, mentre les grans multinacionals han multiplicat els seus beneficis, les treballadores hem perdut més de 3 bilions d’euros en salaris. La seva facturació s’ha disparat un 40% i, en paral·lel, un 86% de les de les petites i mitjanes empreses afirmen que els ha afectat negativament la pandèmia i més de la meitat pensa en tancar o ja ho ha fet. 

Que encara no et decideixes? Pots començar per buidar la bústia del teu correu electrònic més sovint, apagar el mòbil, l’ordinador o el router quan no els fas servir, o reduir l’ús de dades mòbils i fer servir més el wifi. Així reduiràs la teva petjada ambiental, evitant que les dades s’hagin d’emmagatzemar en ordinadors gegants que ocupen milers d’hectàrees, amb tot el consum energètic implícit. Reparant el mòbil quan s’espatlla en comptes de comprar-ne un de nou, evitarem contribuir al creixement d’abocadors descontrolats, l’extracció de minerals, l’abús laboral a les mines i l’explotació de menors.

No és casualitat que la majoria dels consums al nord global o països occidentals, impactin directament a països del sud: deforestació, contaminació d’aigües, espècies extingides, extractivisme, neocolonització, explotació laboral i mà d’obra infantil, violències masclistes, entre un llarg etcètera. Segons l’estudi pilot realitzat, els impactes dels consums més desconeguts són precisament els que es donen a països del sud global i, per tant, que ens travessen menys a prop. Tot i així, sí que hi ha una massa crítica de joves que miren el món en clau global i que tenen interès per conèixer els impactes i, sobretot, les alternatives. 

Per a poder pagar preus irrisoris, cal que algú assumeixi els seus costos. El comerç just és un moviment que aposta per donar la volta a aquestes lògiques d’explotació nord-sud liderades per grans multinacionals. Per contra, aposta per reduir les intermediàries i treballar directament productores del sud global amb distribuïdores del nord global. Així, s’estableixen relacions de confiança, solidaritat i transparència, per fer front conjuntament a les crisis que puguin venir, es paga un preu just; s’asseguren salaris i condicions de feina dignes, primes per a reinvertir en la comunitat, l’absència de treball infantil, la producció ecològica i la cura del medi ambient. Alhora, s’opta per les rutes més curtes possibles i pel transport més eficient i menys contaminant -per terra o per mar-. 

Donar una volta als nostres consums, cadascú d’acord amb les seves possibilitats, pot ser una manera de trencar amb l’individualisme que ens ofega i culpabilitza i, per contra, (re)connectar amb el nostre entorn i teixir relacions comunitàries.

Aquest article escrit per la nostra companya Paula Rivera va ser publicat originalment a la revista Cooperació Catalana número 457 editada per la Fundació Roca i Galès.

Si vols seguir reflexionant sobre el tema, t’animem a visitar el web jotrio.cat

NOTÍCIES RELACIONADES