Parlem amb Juanjo Martínez, membre d’Oxfam Intermón i president de WFTO Europa.

1. Quin va ser el teu primer contacte amb el comerç just?

Doncs crec recordar que a una xerrada de SETEM Catalunya, cap al 1995, aprox. Jo havia acabat d’estudiar Econòmiques i la visió del Comerç Just, em va resultar… diferent.

2. Des que treballes en aquest moviment, quins són els canvis més destacats que has viscut? Tant en les comunitats productores com en els hàbits de consum.

Fa 23 anys que treballo a Comerç Just (CJ). Al llarg d’aquests anys destacaria dos canvis: l’increment de l’interès dels consumidors sobre el binomi que relaciona el consum i el desenvolupament sostenible; i l’aparició d’estàndards més fluixos que exigeixen menys als distribuïdors però poden semblar iguals als consumidors. Es tracta de canvis derivats de l’èxit del CJ que dibuixen un escenari nou, amb complicacions, però amb un repte clar per a les entitats que més representen el moviment de CJ.

3. A l’estat espanyol es consumeix molt menys comerç just que en altres països europeus, quelcom que es vincula al fet que va tenir un impuls més dèbil en el seu moment. Teniu detectats els principals entrebancs per incrementar aquest consum en l’actualitat?

En realitat, l’evolució del CJ a cada país té una historia prou diferent, però en tots els que el CJ és a dies d’ara una proposta molt coneguda i participada per moltes persones i empreses, i quelcom en comú: un impulsor. En alguns països, aquest impulsor ha estat una ONG, com el cas del Regne Unit i Oxfam; en altres, com a França, crec que ha estat el sector privat de la distribució qui va generar el salt; a Alemanya diria que els governs han estat un suport bàsic; a Itàlia crec que l’Església i algunes entitats associades van tenir un rol destacat a la popularització; i a Espanya, doncs crec que ningú ha exercit aquest rol d’impulsor. De moment.

4. Un moment d’auge del consum sostenible i ecològic com l’actual, creus que és una oportunitat per al comerç just o que, per contra, el debilita en quedar diluït entre altres propostes amb qui comparteix part dels valors (però no tots)? Creus que és prou forta l’aliança amb l’ESS local?

És una oportunitat, sense dubtes. De fet, el CJ pot reclamar certa part de maternitat sobre aquest auge. Fa 50 anys no hi havia cap altre moviment reclamant que el comerç fos una manera de generar oportunitats sostenibles. El moviment de CJ és fins i tot anterior a l’ecologista.

Crec que el moviment de CJ i el de l’ESS no estan gaire connectats, però també crec que açò no és tant la clau, sinó la conseqüència. Vull dir que el més important em sembla que és que tots dos explorin els terrenys en comú i, quan hagin identificat les sinèrgies, segur que apareixeran les aliances. ( quins són els terrenys comuns? Doncs crec que justament és l’auge de l’interès dels consumidors i les consumidores per productes fets de forma sostenible, tant en el sentit social com ecològic, i fets ací a casa o arreu. A la meua opinió, la clau és entendre bé la demanda.

5. Un dels reptes compartits per les diferents organitzacions del moviment és el fet d’arribar a la gent jove. De quina manera esteu treballant acostar-vos a aquest segment de la població?

Efectivament és un repte. No només de les organitzacions del CJ, sinó dels moviments socials en general. Les noves formes de comunicació entre joves i les dificultats d’accés al mercat de treball -i, per tant, a la independència econòmica-, han fet que les referències dels joves siguin ben diferents a fa uns anys. I per tant, ser del seu interès requereix noves propostes, tant de productes com de valors. Des d’Oxfam estem intentant apropar-nos més per temàtiques que per productes. Però no és fàcil.

6. L’artesania és un dels productes que ha baixat més en vendes, un canvi lligat al canvi d’hàbits de consum de la població (més tecnologia, més oci…). Què està passant amb les organitzacions que fabriquen aquests tipus de productes?

Ja ve de lluny aquest canvi i fa temps que els grups productors d’artesanies han fet plantejaments. Crec que la majoria estan optant per canvis als productes -especialment lligats al vestir o als complements, per als que sempre hi ha demanda-. I alguns mantenen les seues produccions, però tal volta canviant els mercats de destí. Per exemple, els seus propis països mantenen demanda d’artesania, encara que no poden vendre als preus que abans s’exportaven.

7. Quin futur es projecta a curt termini per al moviment?

Mantenir alts els estàndards perquè els drets fonamentals que sempre hem defensat no es diluïen amb aplicacions menys exigents. Crec que des d’aquest posicionament, el moviment del CJ continuarà tenint un paper rellevant en la connexió entre consum i desenvolupament sostenible.