Parlem amb Mariona Escoda, activista del mapa Pam a Pam impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
1. Com i quan vas conèixer Pam a Pam?
Vaig conèixer Pam a Pam (PaP) el 2016 a través de SETEM després de participar al projecte dels Camps de Solidaritat. Just en aquella època se m’estava començant a despertar l’interès per una economia alternativa, més justa, però ho veia com un món completament desconegut i lluny del meu abast. Pam a Pam em va ser una eina molt útil per a veure que les alternatives eren reals. Però en aquell moment encara no em sentia preparada per a participar-hi com a xinxeta.
2. Has canviat algun hàbit de consum des que ets activista o ja aplicaves un consum transformador en tots els àmbits?
El canvi va començar abans de ser activista, i el mapa de Pam a Pam em va ajudar. Primer només l’utilitzava per a conèixer iniciatives de comerç just per a comprar xocolata o cafè. Després va venir el tèxtil. I ara sent xinxeta, m’he adonat que la dimensió és molt més gran. Ara quan busco algun comerç (o servei) intento mirar si són al mapa, o bé si fan el balanç social de la XES.
3. Què t’aporta ser xinxeta? Quant de temps hi dediques?
Jo em vaig apuntar com a xinxeta per a poder fer un retorn de tot que havia rebut fent d’usuària de PaP. I què m’he trobat? Què ser xinxeta encara aporta més. A part de les formacions que rebem, fer les entrevistes ens permet conèixer més realitat de l’ESS. I a més, també hi ha les persones que formen el grup que són meravelloses. Les xinxetes ens trobem una tarda al mes i discutim dubtes o debats que hagin pogut sortir de les entrevistes. I després intento fer una entrevista al mes, juntament amb una altra xinxeta, tot i que no sempre és possible.
4. Quins reptes afronta l’ESS des del teu punt de vista?
Un dels criteris que normalment queda fluix a les entrevistes és el de llicències lliures. Crec que entre totes hem de fer un esforç per deixar la comoditat de Google (i altres) i acostar-nos a les alternatives lliures. Però a nivell més global de l’ESS hauríem d’aconseguir que sigui més accessible a tothom, especialment a aquells col·lectius que la societat capitalista deixa el marge. Per exemple, col·lectius racialitzats o amb diversitat funcional. La bona notícia és que em consta que hi ha entitats que hi treballen cada dia i des de la XES també s’estan fent passes al respecte. Tinc ganes de participar d’una ESS més diversa.
5. Com animaries una persona a sumar-se com a activista?
És una oportunitat per a construir de manera comunitària l’ESS, cadascú aportant-hi el que pot. Però si parlo a escala personal, ser-ne activista és una gran oportunitat de formació, de participar d’una comunitat i potser per a mi, el millor és aprendre que no hi ha veritats absolutes sinó més aviat una constant revisió a escala col·lectiva, que a vegades és feixuga, sí, però que val molt la pena.
6. Extra: Quina lectura, pel·lícula, podcast… ens recomanaries per despertar la nostra consciència crítica en l’àmbit de la justícia econòmica?
Proposo dos documentals, un dedicat al negoci de l’aigua “Aigua Tèrbola, el negoci d’Agbar a Mèxic” i ens convida a reflexionar perquè necessitem una gestió pública de l’aigua. I “Blame game” (Juego de Culpas), que ens acosta a la realitat dels abocadors electrònics que hi ha a països com Ghana i que demostra que el model de consum de tecnologia actual és insostenible.
