El meu nom es Rupa Joyaddar. Tinc 30 anys i vaig estudiar fins a 7è grau, després em vaig casar a una edat primerenca de 12 anys. Tinc una filla de 14 anys que estudia 8è grau en una escola pública propera. El nom de l’escola és Fulia Balika Vidyalay. El meu marit es diu Paresh Joyaddar i va començar la seva carrera com a teixidor als 8 anys, inspirant-se en el seu germà gran, que també era teixidor autodidacte. Vaig començar a treballar com a teixidora després de casar-me. La meva responsabilitat diària consisteix principalment en la filatura de fils tenyits en bobines o en cons per a llançadora i el desenvolupament de mostres de disseny senzill, principalment de teixit llisos. També m’ocupo de les tasques domèstiques que inclouen cuinar, rentar roba i estris i ajudar la meva filla amb els estudis.
Parlem amb Rupa Joyaddar, treballadora de Craft Resource Center a l’índia.
Com i quan vas començar a treballar a CRC? Com vas aprendre a fer la feina necessària (cosir, filar, teixir…)?
Vaig aprendre tot el treball relacionat amb el teixit del meu marit que, juntament amb Prateek (un dels productors de CRC de Fulia) van crear la seva pròpia unitat de producció i van començar a treballar amb CRC fa 15 anys. Aleshores jo també m’hi vaig associar i vaig aprendre a fer la feina que feia Paresh: les meves responsabilitats inclouen filar i muntar el teler mentre ells està més implicat en el teixit. També sóc experta en teixir dissenys més senzills, com ara el teixit llis.
Has treballat alguna vegada en una empresa que no sigui de comerç just? Si és així, quines diferències trobes?
Jo només he treballat a CRC, però puc dir que gaudeixo dels pagaments justos i de les relacions a llarg termini, que no és habitual en empreses fora de l’àmbit del comerç just. També me n’orgulleix que la meva feina sigui apreciada per les consumidores dels mercats europeus i americans.
Què destacaries del teu treball?
M’agrada fer dissenys experimentals i espero fer més treball com aquest, ja que fer teixits basats en dissenys que siguin diferents dels teixits habituals no només trenca la monotonia de treball, sinó que també es tradueix en obtenir més diners.
El comerç just té un fort compromís amb la igualtat de gènere. En aquest sentit, què destacaries del paper de la dona en la CRC?
A CRC creuen fermament en la igualtat de gènere i treballen perquè dones i homes compartin les càrregues de treball. Tot i que la dona està més implicada en les tasques de la llar, i l’home s’encarrega més de la seva feina empresarial, és la dona qui s’encarrega de mantenir els diners i també és responsable dels estalvis de la família.
Com has viscut els impactes de la pandèmia a la feina?
Abans de la pandèmia teníem entre 6 i 8 mesos de treball a l’any i ara això s’ha reduït a 3 o 4 mesos a l’any. Això es tradueix en menys ingressos i ens hem de sostenir amb l’estalvi, que també ha baixat molt.
Hi ha alguna cosa que t’agradaria dir a les consumidores?
Ens agradaria tenir més comandes. Una comanda de 200 peces al mes és una quantitat òptima, i abans de la pandèmia solíem rebre comandes de 150 peces al mes abans o de 600 a 700 peces en 2 o 3 mesos, que és una bona quantitat. Esperem que els propers 12 mesos tinguem treball constant.
Vols afegir alguna cosa?
Voldria explicar com ens afecta la fluctuació dels preus del mercat: el preu de les matèries primeres augmenta ràpidament al mercat local però no els nostres salaris. El període de temps des del desenvolupament de la mostra fins que arriba als seus consumidors és d’un mínim de 6 mesos. Això vol dir que, quan les persones reben les comandes, els preus de les matèries primeres ja han augmentat, mentre que el preu del producte segueix sent el mateix, i això a vegades ha provocat la venda de productes amb pèrdues. Ho explico perquè les consumidores siguin conscients de tot el procés.
