Parlem amb Johny Joseph, director de Creative Handricraft a Bombai, Índia.

Com va sorgir la idea de crear CRC? 

Isabel Martín va venir a viure als barris baixos de Bombai, Índia, el 1984. Va viure entre dones i va aprendre que tenien molt de potencial no utilitzat i, si el nodrien, podrien convertir-se en agents de canvi en les àrees on vivien. 

Es va adonar que moltes dones patien perquè molts dels seus marits eren alcohòlics i en lloc d’ajudar a donar suport a la família, aquests homes els pegaven a elles i als seus fills. Gastaven tots els diners en alcohol i no s’interessaven per l’educació dels fills. Vivien en cases fetes de làmines de plàstic, sense instal·lacions adequades per al sanejament, l’aigua o l’electricitat.  També hi havia moltes dones que s’havien separat dels seus marits, estaven divorciades o eren vídues. No tenien mitjans de subsistència i havien d’assumir soles la responsabilitat dels seus fills. Les dones s’esforçaven per arribar a final de mes, però com que no estaven, només podien ser treballadores domèstiques. 

Utilitzant les habilitats que tenia, l’Isabel va ensenyar aquestes dones a fer nines i aquestes nines es venien en esglésies i escoles. Les dones van començar a compartir els petits beneficis entre elles i amb els seus diners compraven productes de primera necessitat com menjar i roba per a les seves famílies. Aquest petit grup de dones va anar creixent lentament i més dones es van presentar per produir peces i joguines, però era molt difícil vendre aquests productes en un mercat que estava inundat de productes a preus baixos.

I com vau poder continuar amb aquests obstacles al mercat?

Malgrat aquestes dificultats, l’Isabel va utilitzar les seves habilitats artístiques per produir articles d’artesania, joguines i peces de bona qualitat i a poc a poc va crear un nínxol al mercat. El 1984 es va iniciar la primera cooperativa però cada vegada hi havia més necessitat de productes de millor qualitat i de millor comercialització perquè més dones que volguessin unir-se poguessin formar part de la cooperativa. Aviat les dones d’altres àrees també es van presentar amb l’interès de formar-se i començar a produir béns per vendre al mercat. 

Això va ser només el principi, ja que en pocs anys moltes altres dones es van unir per formar més cooperatives i van utilitzar els diners guanyats per gestionar les seves llars. A mesura que el nombre de dones augmentava i el funcionament de CH es va fer més estructurat, ens vam registrar a la Bombay Public Trust Act Societies Registration Act el 1994. Després d’això, l’organització va créixer moltísisim. A banda dels programes de generació d’ingressos, CH va començar a treballar a la comunitat a través de molts altres projectes per provocar un canvi en la situació de les persones que vivien als barris marginals on treballava CH. 

Avui CH s’està expandint a noves àrees per arribar a grups més desfavorits a través dels programes de generació d’ingressos, grups d’estalvi i crèdit, centres d’estudi, programes de desenvolupament de capacitats, etc. segons les necessitats de les persones de la comunitat. 

Com treballeu per contribuir a l’empoderament de les dones i a la igualtat de gènere?

Totes les persones beneficiàries de l’organització són dones. Procedeixen d’entorns desfavoritsuan i quan s’uneixen a Creative no estan qualificades. Aquí aprenen habilitats que després els són útils per fer petits canvis a la seva vida, els seus fills poden rebre una bona educació, tenen una casa i ingressos regulars…

Hi ha una gran diferència respecte a altres empreses que no produeixen d’una manera ètica? 

La diferència més gran és que hem format aquestes dones en àmbits diversos. Les empreses convencionals no les haurien format… A més, els oferim recursos com ara facilitats per a l’educació dels nens, la llar d’infants (la vam perquè les dones estaven preocupades pels seus fills mentre treballaven i en impulsar una llar a l’entitat els vam facilitar la logística i els vam aportar tranquil·litat) temps flexible, salaris dignes, etc. que són definitivament millors que en les empreses de confecció convencionals. 

Podries parlar una mica del projecte Asli Food?

Va ser un projecte per donar cabuda a dones que no van aprendre la tècnica de la fabricació de roba: ara s’encarreguen de la cuina i cuinen per als assistents a l’oficina.

Què pot fer una consumidora per assegurar-se que el que compra no afecta de manera negativa els treballadors que el produeixen o el medi ambient?

Definitivament, apostar pel comerç just: a CH cuidem les persones i el medi ambient (la nostra instal·lació principal funciona amb energia solar, per exemple).