Amb motiu del Dia internacional de la dona, volem remarcar el compromís ferm del comerç just amb la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones, que es materalitza en polítiques i pràctiques que milloren la seva autonomia i qualitat de vida.

El principi número 6 de la Carta Internacional del comerç just diu: “No a la discriminació, la igualtat de gènere i la llibertat d’associació”, i com a tal, és un dels principis que totes les organitzacions de han de complir. Entre els aspectes inclosos en aquest principi destaquem, d’una banda, l’obligació d’assegurar la igualtat salarial i d’oportunitats entre homes i dones, i d’altra banda, afavorir la presència de dones als òrgans de direcció. A més, sota aquest principi, es garanteix que a les organitzacions es tenen en compte les necessitats especials de les dones treballadores embarassades i en període de lactància.

D’aquesta manera, el Comerç Just assenyala que no es pot assolir el desenvolupament si no hi ha igualtat de gènere, que per superar la pobresa cal abordar de manera decidida la desigualtat entre homes i dones, no només econòmica sinó també en altres aspectes com el sociolaboral, cultural o polític. Aquest també és un plantejament defensat per les Nacions Unides i recollit als Objectius de Desenvolupament Sostenible signats el 2015, amb la finalitat d’assolir el seu compliment el 2030. Així, podem dir que el Comerç Just amb aquest i la resta dels seus 10 principis contribueixen al avanç de l’anomenada Agenda 2030.

En concret, a través del principi número 6, el Comerç Just afavoreix l’empoderament de les dones i per tant estableix les bases per al desenvolupament de les seves capacitats, la millora del seu rol en la societat i evitar-ne la discriminació.

A més, moltes de les organitzacions productores de Comerç Just desenvolupen un treball de conscienciació sobre la igualtat de gènere entre els seus treballadors i treballadores, i també a la seva comunitat, a través de tallers de formació i altres estratègies. Amb tot això el moviment del comerç kust contribueix a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5, i particularment a les metes 5.1 “posar fi a la discriminació de la dona i les nenes a tot el món” ia la 5.5 “vetllar per la participació plena i efectiva de les dones i la igualtat d’oportunitats de lideratge a tots els nivells de l’adopció de decisions a la vida política, econòmica i pública.”

A més, el principi número 6 del Comerç Just contribueix a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 8 referit al treball decent, en concret, a la meta 8.5, “aconseguir l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a totes les dones i els homes, inclosos els joves i les persones amb discapacitat, així com la igualtat de remuneració per feina del mateix valor”.

La pandèmia ha aguditzat la desigualtat de gènere
L’últim informe de l’OIT conclou que, a nivell laboral, la desigualtat entre homes i dones s’ha agreujat a causa de la pandèmia per la COVID-19. El 2021 el 43,2% de les dones en edat de treballar tenia una ocupació, davant del 68,6% dels homes. Per regions, Amèrica va ser la que va registrar la pèrdua més gran de llocs de treball de dones, un 9,4% de treballs perduts, davant del 7% en el cas dels homes. Al continent americà el van seguir els Estats Àrabs, Àsia i Pacífic, Europa i, en darrer lloc, Àfrica.

Aquest estudi reflecteix que les dones segueixen guanyant un 20% menys que els homes i veuen els salaris més penalitzats quan pertanyen a minories ètniques, són migrants o tenen alguna discapacitat.
Així mateix, la desigualtat en altres aspectes relatius a la qualitat del treball són evidents: jornades de treball prolongades, menys oportunitats d’ascendir, més exposició a riscos de salut i seguretat a la feina, més vulnerabilitat a la violència i assetjament.

Davant d’això, l’OIT destaca que cal situar la igualtat de gènere al centre de les estratègies de recuperació de l’economia, a través d’una sèrie de mesures com ara promoure la igualtat de remuneració per un treball d’igual valor, promoure una participació més gran de les dones als òrgans de decisió i el diàleg social, i eradicar la violència i l’assetjament cap a les dones. Tots ells, aspectes que el Comerç Just inclou a la seva carta de principis i en què les organitzacions treballen de manera ferma.

“Tenim molts exemples de dones que demostren que sí que es pot” diu Merling Preza (Nicaragua) productora de cafè i vicepresidenta de la CLAC. I segueix: “L’equitat de gènere és un dels nostres eixos transversals de feina. Cada organització té una política de gènere definida, les coordinadores nacionals tenen les seves polítiques de gènere i CLAC com a tal també la té. Treballem d’acord amb les condicions de cada organització i de cada país respectant cultures i processos. En algunes estem treballant la part de formació i lideratge i l’empoderament perquè les dones hi participin. En altres, és bàsic el tema d’autoestima de la dona i l’economia de les cures. I en altres treballem l’apoderament econòmic en qüestions com l’accés al mercat, el finançament o l’accés a la terra”. Entrevista completa.

“Homes i dones fem les mateixes labors” explica Ivania Calderón, productora de cafè a la cooperativa Cecocafen (Nicaragua). “Tots dos treballen a la finca, homes i dones, tots dos fan les mateixes labors. En formar part de l’organització, la qualitat de vida és més gran, per exemple en temes de gènere, a més comptem amb més oportunitats, assistència tècnica, capacitació, podem participar als òrgans de direcció de les cooperatives, on hi ha igualtat de gènere (la meitat són homes i l’altra meitat dones”. Entrevista completa.

“Tenim els mateixos drets”, diu María Ávila, productora de la cooperativa agrícola Agropía (Perú).

«Formem les dones i també els homes en equitat de gènere, i així a poc a poc anem eliminant els estereotips tradicionals», afirma Sagrario Angulo, gerent de l’organització de Comerç Just Camari (Equador).